Persea indica - Amics del Jardí Botànic de Barcelona

Persea indica

Exemplar plantat al JBB

 Persea indica és una espècie de planta del gènere de l'alvocat.

Es troba a les AçoresMadeira, i illes Canàries dins la regió Macaronèsia. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.

Persea indica és una espècie exclusiva de la Laurisilva, i el seu hàbitat està amenaçat per l'agricultura, l'expansió d'altres arbres com el castanyer o la urbanització.

 

Ecologia i hàbitat:

L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè, i es va estendre per Àsia, Sud-amèrica, Europa i Amèrica del Nord. Es creu que l'assecament gradual d'Àfrica, Àsia occidental i el Mediterrani des de l'Oligocè fins al Plistocè, i la glaciació d'Europa durant el Plistocè, van causar l'extinció del gènere en aquestes regions, donant lloc a la distribució actual. El gènere Persea va desaparèixer de l'Àfrica cada vegada més xeròfita, començant amb la formació del corrent de Benguela. S'ha extingit a l'Àfrica, excepte P. indica, que sobreviu als boscos ennuvolats de les illes Canàries.

 

 

Descripció:

La planta, que en portuguès s'anomena vinhático és un arbre perennifoli de fins a 25 metres d'alçada, amb la capçada ampla i arrodonida. Les fulles són lanceolades de 10 a 20 cm de llargada, gairebé glabres, de color verd clar que es tornen vermelles en envellir.

 

Reproducció:

 

Les flors són petites i disposades en panícules amb els peduncles llargs i pubescents, els fruits són bagues negres ovoide-el·lipsoides molt similars a les olives. Floreix d'agost a novembre.

 

Curiositats i usos:

A Madeira la seva fusta, dita mogno da Madeira, de color groc o rosat, era molt valorada i es feia servir molt en ebenisteria, l'escorça es feia servir per adobar pells.

 

Arriba Vista normal