Cercis siliquastrum - Amics del Jardí Botànic de Barcelona

Cercis siliquastrum

 

 L'arbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és l'espècie de l'europa oriental del gènere Cercis.És originari de les regions de l'est de la mediterrània.

Curiositats:

 És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor.

Ús paisatgístic: es pot utilitzar com a element de decoració a causa de la seva abundant floració. Sovint s'usa com a element aïllat, però també per grups, com arbre d'avinguda o de passeig.

 

També és conegut com a "arbre de Judes", nom que podria provenir d'un antic mite que indica que aquest és l'arbre d'on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa "arbre de Judea", referit a la regió on es dona

Descripció:

Arbre: caducifoli i hermafrodita amb una alçada de 4–6 metres.

Tronc: quelcom retorçat i amb l'escorça de color bru negreco.

Fulles: dimensions 4–12 cm; senzill, palmatinervias, alternes. Net de las fulles: orbicular o gairebé, de vegades una mica escotades a l'àpic, més o menys cordades a la base, senceres i glabas; Fes: de color verde franc; Envàs: més pàl·lides o glauces. Pecíol: dimensió de 2-3,5 cm; sovint vermellós i engrossit en la inserció amb el net.

 

Reproducció:

Flors: dimensions 1,5–2 cm; zigomorfes i papillonades; pètals lliures, de color rosa viu o rosa purpuri; apareixen abans que les fulles en grups nombrosos, a les branques velles i al tronc; el càlid amb 5 sèpals i la corol·la amb 3 pètals de menor grandària que els altres dos i 10 estams. Floreix des del març al maig.

Fruit: el fruit és sec, en un llegum de 6–10 cm de llarg, oblonga i comprimida, marcada per les improntes de les llavors, de color bru vermellós en madurar

Ecologia i hàbitat:

És nadiu de la zona Nord i Est del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Península Ibèrica, Àfrica tropical i Nord-amèrica.

A Catalunya i la Península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, expandint-se per la difusió de les seves llavors, i competint per l'hàbitat amb les espècies autòctones.

Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids. Resisteix el fred, fins a -10 °C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l'entollament del sòl.

 

Arriba Vista normal