Thymus vulgaris

 

 La farigolatimótimonettomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades. S'anomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de l'oriental s'anomena «timó», del llatí culte thymus.[1] A Cadaqués se'n diu "frígol". A les Balears se'n diu «frígola» i a Menorca també «tem». «Tomello» és més propi del País Valencià, encara que és mes habitual “Timó” o “Timonet”.[2] És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Pot arribar a fer formacions vegetals de tipus matollartimonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i, fins i tot, subalpí.[3] Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei.

 

Ecologia i hàbitat:

 

La farigola és originària de la zona mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d'Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l'Europa central i meridional, Àfrica oriental, Índia, Turquia, Israel-Palestina, Marroc i a l'Amèrica del Nord. Els principals estats productors són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria.[4]

 

Descripció:

 

És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Fan a tot estirar 1 cm de llarg incloent-hi el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat, revolutes (semblen més estretes perquè l'ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada.

 

 

Reproducció:

 

Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrul. Són hermafrodites. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu és constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El gineceu és format per 2 carpels soldats i té l'ovari súper. Els fruits són núcules. La collita s'efectua durant la floració, del març al juny.

 

 

Curiositats i usos:

 

Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per a embalsamar els morts. A l'antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als temples, creient que la farigola era una font de valor, és per això que també la cremaven davant l'altar dels déus. Es pensava que l'extensió de la farigola per Europa era gràcies als romans, ja que l'utilitzaven per a purificar els espais i donar un sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l'edat mitjana, es posava sota els coixins per agafar el son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers puix que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s'utilitzava com a encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè se suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.

 

La farigola s'utilitza en la cuina com a condiment. És un ingredient bàsic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega, italiana, libanesa, persa, portuguesa, líbia, síria i turca. També és molt emprada en la cuina àrab i caribenya. La farigola s'utilitza sovint per a condimentar la carn, l'estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no hi domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.

La mel de farigola és una de les més apreciades en el mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

 

 

Activitats per als propers dies...

 

Consulteu properament aqui totes les activitats de l'AAJBB

 

 

Jugatecambiental els dissabtes al JBH de 11.30 a 13.30h

 

Visita guiada al JBH tots els primers diumenges de mes a les 12h

 

Visites guiades al JBB els dissabtes i diumenbges a les 12h

 

 

 

  

Visites autoguiades al Jardí Botànic de Barcelona

PROPERS VIATGES DE L'AAJBB

Si esteu interessats en viatges i jardins podeu consultar i les diferents propostes on us podeu inscriure.

 

Més informació també  a: Viatges Bomarzo

 

Visites

al Jardí Botànic de Barcelona

Si vols fer una visita guiada al Jardí Botànic, els guíes voluntaris de l'AAJBB t'acompanyaran...

al Jardí Botànic Històric

Visita el jardí Botànic Històric i descobreix el sot de la masia i l'hort etnobotànic que gestiona l'AAJBB.

Si vols fer una visita guiada, els guíes voluntaris de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic t'acompanyaran...els primers diumenges de cada mes a les 12 h d'octubre a Juny.

Itinerari botànic al jardí Botànic Històric
270917-1700- AT Interior Itinerari Jardi
Documento Adobe Acrobat 4.9 MB

Recomanacions

23-03-2016

Pistacia lentiscus (Llentiscle)
Pistacia lentiscus (Llentiscle)
Anastrabe integerrima
Anastrabe integerrima
Colchicum autumnale
Colchicum autumnale
Crotalaria capensis
Crotalaria capensis

13/3/16

Banksia praemorsa

20/2/16

Eucalyptus torquata
Eucalyptus torquata
Eucalyptus calycogona
Eucalyptus calycogona

L'AAJBB compleix amb la Llei de protecció de dades. Certificat auditoria 2024