El saüc o saüquer (Sambucus nigra)^[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Sambucus dins la família de les viburnàcies (Viburnaceae).^[2] És un arbust caducifoli que es troba bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques de la Mediterrània.

Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca,^[3] nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra^[4] prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs). En català, el saüc rep altres denominacions com saüc ver, saüquer o saüquera, considerats noms populars i sabuc en septentrional

Ecologia i hàbitat:

L'espècie Sambucus nigra majoritàriament creix de forma espontània a Europa, però també s'estén a algunes regions geogràfiques de l'Àfrica (concretament a Macaronèsia i al nord d'Àfrica), a l'Àsia occidental en països com Iran, Iraq i Turquia, i per últim a la zona del Caucas.

Troba el seu clima idoni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, en general entre els 0 i 1.500 m d'altitud però existeix ocasionalment en nivells de 1.800 m,^[5] sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. També se sol trobar plantat prop de les cases de pagès, on pot arribar a tenir unes mides pròpies d'un arbre.

Descripció:

Planta arbustiva entre 2 i 5 metres d'altura tot i que pot assolir els 7 m (i rarament fins a 10 m en exemplars cultivats), de capçada densa i arrodonida.

• L'arrel és axonomorfa.
• La seva tija conté una ramificació simpòdica recoberta d'una escorça d'un color marró-grisenc amb consistència llenyosa. En el tronc apareixen gran quantitat de canals lactífers i les branques més joves tenen una medul·la blanquinosa molt desenvolupada.
• Les fulles són pinnaticompostes amb uns 5-7 folíols de forma el·líptica, ovada o oblonga. En aquests folíols podem diferenciar un àpex agut i una base atenuada, a més d'un marge serrat. Presenten una certa lluentor i una olor poc agradable.

• Reproducció:

• La sambucus nigra conté androceu i gineceu alhora, per tant, és un arbust hermafrodita.
• Presenta inflorescències cimoses corimbiformes,^[1] creant doncs agrupacions voluminoses d'entre 320 i 540 flors de color blanc cremós. Les flors desprenen una olor forta i tenen un gust amarg.
• El seu periant presenta un calze fusionat i pentàmer, format per 5 petites dents. La corol·la és d'una sola peça amb cinc lòbuls oberts en estrella.
• L'androceu es caracteritza per tenir 5 estams exserts, d'anteres groguenques, i al gineceu trobem un ovari ínfer i monocarpel·lar.
• El fruit és una drupa arrodonida de color negre-violeta, carnós i glabre d'uns 6-8 mm de diàmetre. És un fruit comestible quan es troba en estat madur, però en cas contrari pot tenir certs efectes tòxics.

Curiositats:

El saüquer és una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat de la qual encara en fem ús. A l'Edat de pedra ja consumien les seves drupes i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el saüquer era emprat perquè creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins a l'actualitat va ser més usualment tractat com a planta decorativa. Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repel·lent pels insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.

A més de l'àmbit medicinal, els fruits del saüc poden tenir ús culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre que aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s'ha comentat anteriorment, són tòxics. Un altre ús curiós d'aquesta espècie és la seva capacitat per donar un color més pujat i una aroma particular als vins.

També cal destacar que, el mateix Hans Christian Andersen en el seu conte Mare Saüc té com a principal element aquest arbust.

S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre.

Tornar a la Mediterrània Occidental