Arbutus unedo

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo),[1] és una planta amb flors de la família de les ericàcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms d'albuixec, arboç mediterrani, arboçó, arboços, cirera d'arbocer, cirerer, cirerer dels llops, cirereta de pastor i llipotet. 

El fruit, comestible, pot rebre els noms d'arboçacirera d'arboçcirera de pastor o llipota

 

 

Descripció:

 

L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Pot arribar a fer fins a 10 metres d'alçada amb les branques joves enrogides i peludes, formant una capçada ovalada. Té una escorça de color marró fosca molt característica que es desprèn a tires. Els brots de les tiges són una mica rosats i piloses. Les fulles, d'entre 4 i 10 cm, són lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat, brillants de color verd fosc pel feix i una mica més clar al revers. L'arboç adquireix un color vermellós a l'hivern.

 

Reproducció:

 

Les flors, d'uns 7 mm, són blanques o verdoses, en forma de gerreta, dirigides cap avall amb l'extrem caragolat cap enfora. Es presenten reunides en grups. Floreix entre els mesos d'octubre i gener coincidint amb els fruits madurs. El fruit, anomenat arboç, és una baia esfèrica, carnosa, groguenca per dins i granulada i aspra per fora, groga-ataronjada als seus inicis posteriorment esdevé vermella a la maduresa. El fruit vermell característic triga un any a madurar, per això és ideal en jardineria, ja que pot presentar flors i fruits alhora. Els arboços són carnosos i dolços, per la qual cosa són comestibles, però en grans quantitats és indigest, a causa de la quantitat d'alcohols que posseeix. Té la particularitat que si els fruits es mengen en grans quantitats provoquen mal de cap i poden arribar a emborratxar pel contingut alcohòlic. Amb els fruits es poden fer begudes alcohòliques.

 

Ecologia i hàbitat:

 

La seva distribució és mediterrània, però arriba fins al sud d'Irlanda, on s'havia dubtat que fos espontània, ja que es pensava que la hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les anàlisis de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa tres mil anys.[3] A Catalunya creix habitualment entre alzinarssuredes i màquies entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[4]

 

 

 

Curiositats:

 

El nom científic d'Arbutus unedo deriva d'arbutus que indica que és un arbre petit i unedo que ve a dir un i edo menjar, com si ens indiqués que només mengem un fruit. D'aquí ve una de les seves curiositats (menjar-ne només un) i encara que hi ha diverses hipòtesis, una de les més arrelades fa al·lusió que quan estan ben madurs, la polpa té una certa quantitat d'alcohol i pot produir borratxeres. Hi ha documentals de la naturalesa en què es veuen animals que es desplacen maldestrement després d'ingerir una bona quantitat de fruits. Amb els seus fruits es feia vinagre i diverses begudes alcohòliques com ara l'aiguardent d'arboç, licor molt apreciat en algunes zones d'Astúries i Portugal. Per elaborar aquest aiguardent es posava els fruits madurs en bótes ben tapades perquè fermentessin durant uns dos mesos. Posteriorment es trepitjaven fins a formar una farineta que es deixava fermentar uns quants dies més alhora que es removia diàriament per evitar que es fes malbé. Finalment es ficava a l'alambí juntament amb aigua per procedir a la seva destil·lació.

 

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer. Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l'arbre de rebrotar després d'un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat.[cal citació] D'aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili en l'Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea. Explica la llegenda que aquesta nimfa vivia al Lucus Helerni, un bosc sagrat a les ribes del Tíber. Allà s'insinuava als incauts amb la finalitat d'atreure'ls al cor del bosc, on desapareixia sense que ningú aconseguís trobar-la. Allò es va acabar quan Janus se'n va enamorar i ella no es va poder amagar del déu de les dues cares, que, a canvi de l'amor robat, li va concedir el poder d'espantar les bruixes i de curar els nens, els malalts i els embruixats. Segons ens comenta Ovidi, quan se la invocava, feia servir la seva vareta d'arboç, amb què tocava tres cops les portes i els portals de les cases i esvaïa així tot mal.[cal citació]

 

Al Magrib, l'arbocer és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els amazics l'acostumen a plantar a la porta de les cases, i les branques plenes de fruits es fan servir per a espantar mals i dimonis. Als països islàmics hi pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties. Aquests exemplars acaben recaragolats i secs, però sobreviuen a les càrregues expiatòries

 

Activitats per als propers dies...

 

Consulteu properament aqui totes les activitats de l'AAJBB

 

 

Jugatecambiental els dissabtes al JBH de 11.30 a 13.30h

 

Visita guiada al JBH tots els primers diumenges de mes a les 12h

 

Visites guiades al JBB els dissabtes i diumenbges a les 12h

 

 

 

  

Visites autoguiades al Jardí Botànic de Barcelona

PROPERS VIATGES DE L'AAJBB

Si esteu interessats en viatges i jardins podeu consultar i les diferents propostes on us podeu inscriure.

 

Més informació també  a: Viatges Bomarzo

 

Visites

al Jardí Botànic de Barcelona

Si vols fer una visita guiada al Jardí Botànic, els guíes voluntaris de l'AAJBB t'acompanyaran...

al Jardí Botànic Històric

Visita el jardí Botànic Històric i descobreix el sot de la masia i l'hort etnobotànic que gestiona l'AAJBB.

Si vols fer una visita guiada, els guíes voluntaris de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic t'acompanyaran...els primers diumenges de cada mes a les 12 h d'octubre a Juny.

Itinerari botànic al jardí Botànic Històric
270917-1700- AT Interior Itinerari Jardi
Documento Adobe Acrobat 4.9 MB

Recomanacions

23-03-2016

Pistacia lentiscus (Llentiscle)
Pistacia lentiscus (Llentiscle)
Anastrabe integerrima
Anastrabe integerrima
Colchicum autumnale
Colchicum autumnale
Crotalaria capensis
Crotalaria capensis

13/3/16

Banksia praemorsa

20/2/16

Eucalyptus torquata
Eucalyptus torquata
Eucalyptus calycogona
Eucalyptus calycogona

L'AAJBB compleix amb la Llei de protecció de dades. Certificat auditoria 2024