Itinerari jardí Botànic-Història de les plantacions i  fets destacats.

El primer jardí botànic de Barcelona, datat a finals del segle xvi, estava situat a l'Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica fou però  el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle xvii per Jaume Salvador i Pedrol. La família Salvador fou una coneguda nissaga de botànics catalans (del segle xvii al XIX). Les seves col·leccions estan exposades a l'Institut Botànic de Barcelona.

L'any 1930 Pius Font i Quer va crear el Jardí Botànic Històric a la pedrera de la Foixarda de Montjuïc on hi viuen els arbres més alts de la ciutat aprofitant les antigues instal.lacions de l’Exposició universal del 1929.  Aquest jardí va ser inaugurat el 17 de juliol de 1941. Va quedar afectat per la construcció d'accessos per als nous equipaments olímpics i l'any 1986 fou tancat degut als problemes d'estabilitat de les parets. Va ser reobert al públic l'octubre de 2003 i actualment és un parc obert al públic i d’entrada gratuïta, que es pot visitar els primers diumenges de mes.

El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l'any 1986, i amb l’empenta de la regidora municipal Maria Aurèlia Capmany, van afavorir la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona que a més acollís més endavant un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i que pogués convertir-se en un centre referent en la conservació de la flora mediterrània. El projecte va tenir alguns competidors per al terreny, com un Park de Legoland, però finalment el 1997 es van reservar les 14ha per al projecte del jardí Botànic. Una subvenció de fons de la Unió Europea de recuperació d’abocadors de residus, junt amb altres aportacions de l’administració, va permetre finalitzar-les. El nou jardí va ser inaugurat el 18 d'abril de 1999, amb uns costos inicials de 5 milions d’euros fins a un pressupost final de 10,8 milions.

El jardí Botànic està situat a Montjuïc a la  vessant nord occidental, en un terreny de  14 hectàrees entre 100 i 140 metres sobre el mar, a la falda del Castell  i darrera de l’Estadi olímpic.

Des del 1940 fins al 1987 aquests terrenys, havíen estat ocupats per una ciutat de més de 6000 barraques, dels  barris de Can Valero, Tres Pins i altres,  que van arribar fins als 20.000 habitants el 1950. Una població d’immigrants provinent en la major part d’Andalusia, Múrcia, Extremadura i prop d’un 14% provinents de Catalunya.

Per  la proximitat al Castell i per ser zona de protección militar, probablement va fer posible l’existència d’aquest espai no edificat durant tants anys, suportant la pressió urbanística de la ciutat que s’enfilava cap a Montjuïc. Esperant a que el 1989 un avantprojecte i el 1995 un projecte per al jardí botànic , projectat pels arquitectes Carles Ferrater i Josep Lluís Canosa, l'arquitecta paisatgista Bet Figueras, el biòleg Joan Pedrola i l'horticultor Artur Bossy, fossin  l’escollit el 1997. Es va construir de forma que les plantacions seguissin una ordenació geogràfica, amb les plantes agrupades segons les sis regions mediterrànies que hi ha al món i les Canàries, que tot i ser subtropical, esdevé  l’origen de la vegetació mediterrània.Dins de cada regió les plantes s'agruparien  per afinitats ecològiques i comunitats associades, en el que anomenem fitoepisodis. A més, es va dissenyar aprofitant el relleu natural per crear els camins, evitant excessius moviments de terres.

Un jardí de les mediterrànies  on s’aplica l’arquitectura de fractals aplicada al paisatge, sotmetent el relleu de la muntanya  a una xarxa de triangles que s’adapten al terreny i permeten distribuir tot un seguit de camins i àrees de vegetació, amb poca pendent i amb una plantació que permet observar en la pendent la diversitat d’espècies i comunitats vegetals. El jardí es reparteix  en 7 regions i 72 fitoepisodis.

La construcció es va fer amb el mínim moviment de terres, evitant fer grans murs i aprofitant els murs de corten i formigó per trencar l’anivellació dels diferents triangles i adaptar-los al terreny.

El reg es va instal.lar en un circuit  d’aigua freàtica procedent de la dou del Liceu, impulsada fins al parc de Montjuïc  i controlada per sistemes de sensors que disparen el reg d’aspersors i mànegues, quan és necessari segons els fitoepisodis i les condicions ambientals. Mes de cent màstils connectats per radiofreqüència posen en marxa les diferents zones de reg des d’un ordinador central.

En motiu dels Jocs olímpics es van rebre moltes donacions de plantes i llavors dels països participants  en el marc de la Olimpíada cultural .

El primer arbre singular  que es va plantar al jardí Botànic va ser una olivera portada de Caimari l’any 1992,  donació del govern balear, que es va recuperar d’una zona d’urbanització.

L’any 1993 es va constituir l’associació d’amics del jardí botànic, prop de 300 persones i 200 voluntaris que demanaven a la ciutat la necessitat de disposar d’un jardí botànic a Barcelona. Els seus voluntaris van ser un important cop de mà en alguns moments faltats de recursos. L’associació en l’actualitat desenvolupa programes d’activitats de promoció del jardí Botànic i coneixement de la diversitat vegetal.

Les Festes de la mercè del 1994, van ser el moment per presentar la idea i començar a reconèixer l’espai del nou jardí. La festa del “tast de la natura” va ser una mostra molt participada de la ciutadania, amb participació de l’alcalde Pasqual Maragall.

Del 1998 al 1999 van tenir lloc la major part de l’obra civil, obertura de camins i preparació del terreny per a les plantacions. Els murs de contenció van ser obra de l’empresa ABC estructures.

Les primeres plantacions es van fer de part de promocions privades Mapasa, Gas natural, El Periódico, TV3 i Catalunya Radio. En destaquen unes oliveres d’Alacant  l’any 2001 finançades per gas natural i un grup de palmeres traslladades del JBH al JBB per acció de Joan Mediavilla.

El 1999 La major part de plantacions inicials van ser a càrrec de l’empresa constructora Stachys SA, així alguns exemplars singulars com Ficus rubiginosa , Sequoiadendron, Washingtònies o Phoenyx dactilifera.

La inauguració va ser el 18 abril del 1999, amb la presència de l’alcalde Joan Clos, que va parlar del Central Park de Barcelona, com a pulmó verd de la ciutat.

Les col·leccions vegetals del jardí Botànic estan dedicades a plantes de les regions mediterrànies de tot el món, de clima mediterrani caracteritzat per un llarg estiu sec, hiverns suaus i pluges en la primavera i tardor. Aquest clima es troba en un 5% de la superfície de la terra, en 6 regions mediterrànies i les Canàries.

A la zona d’Australia, destaquem

El 1999 va tenir lloc una important plantació d’eucaliptus, portats vius per esqueixos en testos amb  perlita d’importació. Destaquen el E wandoo, E.megacornuta, E. Sideroxylon i E. Karry. Van ser plantats més d’un centenar d’eucaliptus en una jornada amb els amics del jardí botànic el març del 1999, pocs dies abans de la inauguració del jardí.

També van arribaren testos amb perlita  la major part de melaleuques, banksia i acàcies australianes.

Stachys SA , l’empresa constructora, va plantar el Ficus rubiginosa el 1999

Altres plantes australianes com els callistemon van ser aportades per els vivers Sala i Graupera,

Les Xanthorroea van arribar de Sydney amb els Jocs olímpics en la Olimpíada cultural del 1992. Tot i que sembla que les primeres van morir i van ser substituïdes després.

Aquesta zona del jardí  va ser inaugurada el 2004 amb la presència de l’Alcalde Jordi hereu.

A la zona de Xile i Califòrnia destaquem,

Els arbres xilens i americans , van créixer la majoria,  als vivers del jardí, procedents de donacions de llavors i plantats posteriorment a la seva parcel.la.

Els pins radiata americans van ser portats pels vivers Buch de Sils l’any 2002. El Sequiodadendron va ser plantat per Stachys a les primeres plantacions del 1999.

El cereus hidmanianus de la plaça de les zones àrides va ser plantat per l’aajbb en un camp de treball del 2004.

La Puya xilena  va venir traslladada del Jardí Botànic històric el 2001.

Les iuques i les atzavares de les zones semiàrides ocupen la part central de les parcel.les.

Les  washingtònies van ser plantades per l’empresa constructora Stachys al 1999

A la zona xilena les acàcies caven, la Quillaja saponària, la Sophora toromiro, la Jubaea i els Celtis australis, entre d’altres, destaquen en el paisatge del jardí.

A la part alta de les plantacions americanes trobem un hotel d’insectes, fet amb fusta i instal.lat per el CREAF, per facilitar el niu a les abelles i vespes solitàries, importants pol.linitzadors del jardí, i en perill degut a la pèrdua d’espais i habitats per al niu.

A la zona de Sud àfrica destaquem

Els Encephalartos i bona part de les plantacions sudafricanes van ser una donació de Cycad Africa, vivers de la ciutat de Brits aprop de Pretoria capital administrativa de Sud africa , per part del seu promotor  Steve Trollip.

Moltes de les plantes plantades en aquesta àrea van ser importacions de Africa del Sud. Destaquen també els Aloe, les Acàcies, els Celtis africans i  la Gazania

A la zona Mediterrània destaquem

El 1994 es van plantar algunes alzines i arbres mediterranis a la Feta del tast de la natura, amb el suport de Catalunya radio.

Les vinyes plantades a la festa del 5è aniversari del jardí el 2004

Les brolles acidòfiles i calcàries que es van plantar als inicis amb la construcció del jardí.

El Magraner va ser una donació del Real Jardín Botánico de Madrid.

L’Al.loc que va ser esqueixat del JBH i traslladat al JBB, originari de Font i Quer, provinent del primer jardí botànic de la Ciutadella.

L’Olivera de Caimari del 1992 salvada d’unes obres d’urbanització  i les dues oliveres d’Alacant, plantades el 2001, donació de gas natural amb en Pere Duran i Farell, gran promotor del jardí.

Un gran exemplar de garrofer plantat també als inicis amb el suport de TV3

En aquesta àrea hi destaca la plaça dels voluntaris inaugurada al 5è aniversari de l’AAJBB, 1998, sota un gran Pi pinyoner relicte de la ciutat de barraques que hi havia en aquest indret cap al 1950.

A la zona de l’Africa del Nord, destaquem

Les palmeres africanes i els cedres de l’Atles, que van ser una donació del centre gestor de Montjuïc a través dels vivers Sils., l’any 2002

Les tres argànies, es van obtenir de llavors recollides al cap Ghir  a la costa atlàntica del marroc, aprop d’Agadir, el 1985  en una expedició botànica de l’IBB. Van ser cultivades en el viver i plantades en les respectives parcel·les.

La col·lecció de roures africans, van arribar en llavor en una expedició del 2006 des de,  Bab taza, a la carretera entre Al-Aaiun i Targuist i prop del parc natural de Talassentame, per Samuel Pike de l’IBB. Cultivades en el viver i plantades posteriorment al jardí. Q. pyrenaica, Q. Canariensis, Q. Humilis, Q. Murbeckii.

Les palmeres datileres,  Phoenix dactilifera van ser plantades per Stachys a l’inici del jardí, durant la seva construcció el 1998 i 1999.

Destaquem també les savines turíferes, Tetraclinis auriculata, euphorbia resinífera i els xiprers del Sàhara.

A la zona de Canàries destaquem

Els Drago van ser donacions de Mapasa el 1999, alguns no van sobreviure  i nous Drago van arribar de la jardineria Moix el 2004.

El 2001 Algunes de les palmeres Phoenix canariensis van ser traslladades del JBH, amb el suport de Joan Mediavilla propietari de la botiga “Els pollos de la Llull”

Els pins de canàries, les Eufòrbies balsamífera i regis jubae, van arribar en llavor d’expedicions botàniques de Julià Molero (facultat de farmàcia UB) i plantades al viver fins a ser trasplantades al jardí.

Destaquen també els bosquets de llorers i els Echium de Canàries.

Altres dades generals...

El 2001 la donació de bonsais de Pere Duran i Farell va permetre l’obertura de la zona de Bonsais, una de les parts més visitades del jardí Botànic.

El 2003 Inauguració del nou edifici l’IBB, amb la sala Salvador  que incorpora el museu Salvador, el gabinet naturalista, primer museu obert al públic el 1797 de la ciutat de Barcelona, apareix en algunes guies turístiques com a indret que no es poden perdre els visitants de la ciutat. El 1877 va ser enderrocat l’edifici de l’apotecaria del carrer Ample i el gabinet va ser traslladat a les golfes de la masia de la Bleda fins que les va recuperar Font i Quer, el 1937 que va aconseguir que l’Ajuntament en fes la compra als hereus de la família Salvador, i es va instal.lar les restes del gabinet a l’Institut Botànic situat a l’avinguda dels Muntanyans de Montjuïc, tot i estar tancat al públic es podia visitar per a recerca i persones interessades. Fins l’any 2003, que va ser integrat el museu Salvador a l’edifici nou de l’Institut Botànic en l’emplaçament actual a la part alta del jardí Botànic, on està obert al públic i es pot visitar lliurement.

També el 2003 l’obertura del nou herbari i la nova biblioteca, situats l’Institut Botànic a la part més alta del jardí.

El 2007 i 2008 la construcció de l’edifici d’oficines sobre el dipòsit de reg i el 2015 l’ampliació circular amb l’ampliació del banc de germoplasma.

Pere Duran i Farell va ser un gran impulsor del nou Jardí Botànic de Barcelona .  va ser director General de Gas Natural i amb el seu empenta i ajuda va ser possible el jardí Botànic. Va ser també el primer soci i honiorífic de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic. D'ell en guardem unes paraules que ens va adreçar  el 1991 quan s'iniciaven les obres del JBB, que van quedar registrades en una placa commemorativa a la cantonada de la zona d'Africa del Nord amb les Canàries.

Olivera plantada al JBB provinent de Caimari (Mallorca) salvada d'una especulació urbanística i traslladada al JBB

Oliveres portades d'Alacant l'any 2001 i plantades a la Mediterrània Occidental

Pi pinyoner de la plaça del voluntaris. Aquest arbre ja estava aqui abans de la construcció del jardí. Probablement va ser plantat en algun hort o terreny de la ciutat de barraques de Can valero. Des del 2004 dedica a una plaça als voluntaris de l'associació del Jardí Botànic.

Magraner plantat al JBB donació del Real Jardín Botánico de Madrid.

Tornar a l'inici