Àloes

Solen formar una roseta de fulles carnoses,  gruixudes que surten d’una tija curta, en algunes espècies pot ser molt llarga i ramificada. Les fulles  són normalment lanceolades amb un àpex esmolat i marges espinosos, els colors varien des del gris al  verd  brillant i poden presentar ratlles o marques.

Aloe barberae

Curiositats:

Aquesta planta va ser descoberta per Mary Elizabeth Barber,  en trobar-la va enviar mostres de la planta i de les flors al Jardí Botànic de Kew, i Dyer (1874) la va anomenar barberae en honor seu.

El nom del gènere Àloe deriva del grec als o alos que vol dir sal, fent referència al sabor acre dels sucs de les fulles, que es el que es fa servir per usos medicinals

Ecologia i hàbitat:

Té la capacitat de conservar l’aigua de pluja, i això li permet sobreviure durant llargs períodes de temps en condicions de sequera.

Descripció:

És l’àloe de major dimensió que es pot trobar a Àfrica, pot assolir els 15 m d'alçada i 0,9 m de diàmetre. La ramificació és dicotòmica. Les fulles estan disposades en roseta, són llargues i estretes. La superfície de la fulla és de color verd fosc amb un marge dentat.

Reproducció:

La inflorescència és simple o dividida en tres branques laterals. Floreix en raïms cilíndrics de flors tubulars de color rosa  amb la punta verda. Les flors són tubulars, amb colors des del groc fins el vermell, surten  d’una tija sense fulles agrupades en inflorescències denses.

Tornar a Sudàfrica