L'arboç grec 

(Arbutus andrachne) és un arbust o un petit arbre dins la família ericàcia. És natiu de l'est de la regió mediterrània, des de l'Orient Mitjà fins al sud-oest d'Àsia.

Ecologia i hàbitat:

S'adapta a ple sol i a mitja ombra. No tolera els sòls massa calcaris ni els salins.^[2] És una espècie pròpia de llocs assolellats, i aguanta bé el fred no gaire sever (fins a -15 °C). Els exemplars adults suporten bé les sequeres. Té un creixement lent i tolera molt malament els trasplantaments.

Descripció:

Es una espècie molt similar a l'arboç comú de l'oest de la conca del Mediterrani (Arbutus unedo). Les fulles són persistents, simples, ovades, de 8 a 10 cm de llargada per 3 a 5 cm d'amplada, de color verd fosc per l'anvers i més pàl·lides pel revers de les fulles; les fulles joves sovint són dentades. Com en l'arboç comú, els fruits són comestibles.

Altres curiositats:

Arbutus andrachne, segons el botànic Peter Collinson, ja estava implantat en jardins d'Anglaterra l'any 1765.

Ús comestible per a elaborar melmelades i confitures, begudes alcohòliques per fermentació i productes en almívar envasat. No té usos medicinals, encara que s'ha utilitzat en homeopatia per al tractament d'èczemes, lumbago i trastorns vesiculars.

Tornar a la Mediterrània Oriental