L'arçot o espí negre (Rhamnus lycioides), és una espècie de la família de les ramnàcies.

Curiositats i usos:

L'arçot atrau a un gran nombre d'heteròpters depredadors (planta insectari), sobretot de antocòrids i mírids, durant la primavera i l'estiu. Per això, seria interessant tindre-la en horts i camps de cultiu formant part de les bardisses.^[10]

En ser un arbust espinós i de branques prou trencadisses, aquestes s'han utilitzat, en l'àmbit rural, per a cobrir les tàpies dels corrals i per a la separació de terres, fent de fites

Ecologia i hàbitat:

Habita en matollars escleròfils (màquies), fissures i repeus de penya-segats, pedregars, bardisses, orles i clarianes de rouredes de gal·lers, alzinars, pinedes, espartars, i sovint en substrat bàsic, des del nivell del mar fins als 1300 m.^[1] Presenta una distribució mediterrània meridional, normalment en territoris amb caràcter marítim (principalment al domini de l'Oleo-Ceratonion)

Descripció:

Nanofaneròfit arbustiu de 0,1-3 m d'alçada, semicaducifoli, erecte o prostrat, espinós, amb branques intricades o molt intricades. L'escorça és des de llisa a escrostonada i grisenca. Els branquillons són alterns, però que prompte esdevenen en espines. Les gemmes mesuren 0,5-1,5 mm i presenten uns 6-8 catafil·les, glabres o pilosos, de marge ciliat, foscos i d'un color marró rogenc. Les seues fulles són dures (coriàcies), alternes en els branquillons o aparentment fasciculats en els braquiblasts, hispídules -pèls laxament disposats, rectes o corbs, rígids, de 20-70 μm-. La làmina és de 2-50 × 0,5-11 mm, acicular (subcilíndrica), o des de linear a espatulada, lanceolada, obovada o ovada, d'àpex obtús o agut, nervadura pinnada, amb 1 nervi principal, sense nervis secundaris, i la resta de la nervadura és inconspícua o visible en forma de reticle pel revers, i marge sencer -estranyíssim que presente alguna dent dispersa-. El pecíol està ben indiferenciat o és curt, d'uns 0,5-6 mm. Les estípules fan uns 0,5- 2,5 mm, decídues o persistents, engrossides, coriàcies, lanceolades o triangulars, de marge ciliat, piloses en la cara externa i glanduloses en la interna.

Reproducció:

La inflorescència és un fascicle cimós axil·lar -la masculina fa unes 4-30 flors, mentre que la femenina en fa unes 1-10 flors-, més o menys agrupats en braquiblasts, o en la base dels branquillons de l'any. Les flors mesuren 2-6 mm d'amplària i són unisexuals, tetràmeres, piloses (receptacle, sèpals i ovari) i de color groc verdós. Els pedicels són de 0,8-8 mm. Té 4 sèpals de 1-2 × 0,7-1,5 mm, més llargs que el receptacle (aquest és de 0,5-1,5 mm). Els pètals fan 0,3-1 mm i són lanceolats, en les flors masculines, mentres que són linears o inexistents en les femenines. Els estams de les flors masculines amb filaments de 0,2-1 mm. Les anteres mesuren 0,5-0,75 mm, i l'estil de les flors femenines 0,3-0,6 mm, amb 2 o 3 branques de 0,3-0,75 mm. El fruit és una drupa d'uns 2,5-7 × 2-7 mm, parcialment carnosa, glabra o pilosa, amb 2-3 solcs, sostinguda per un pedicel de 2-8 mm, glabre o pilós. Les llavors, 1-4 per fruit, fan 2,5-6 × 1-2,8 mm i són d'un color marró rogenc. El solc té marges engrossits i úvula, i no està farcit per restes de l'estrofíol. Floreix de març a juliol. El seu nombre cromosòmic és 2n = 24.

Tornar a la Mediterrània Occidental